Un client t'escriu: «en entrar a la vostra web em porta a una pàgina d'apostes». O Google comença a mostrar resultats amb el teu domini que venen pastilles en un altre idioma. O l'allotjament t'avisa que ha trobat programari maliciós i ha suspès el compte. Quan hackegen la web d'una empresa, el que es faci les primeres hores marca la diferència entre un ensurt i setmanes de problemes. T'expliquem com reconèixer-ho, què fer pas a pas, com netejar-la perquè no torni a passar i quines obligacions tens si hi havia dades de clients, amb dos casos reals que hem atès.
Resum ràpid
| Pregunta | Resposta curta |
|---|---|
| Què és el primer? | Documentar, avisar el proveïdor i l'allotjament, i no esborrar res encara |
| Canvio les contrasenyes? | Sí, totes, des d'un equip net: allotjament, FTP, panell, administradors i base de dades |
| Restauro una còpia i ja està? | No, si abans no es tanca la porta per la qual van entrar |
| Per on solen entrar? | Complements sense actualitzar, versions antigues oblidades i contrasenyes febles |
| I si hi havia dades de clients? | Pot haver-hi obligació de notificar-ho a l'AEPD en 72 hores |
| I Google? | Després de netejar, es demana una revisió a Search Console |
| Sempre és un atac? | No: una web caiguda després d'una actualització sol ser una avaria |
Senyals que han hackejat la teva web
Molts atacs a webs d'empresa no es veuen a simple vista: l'atacant prefereix que la web continuï funcionant per aprofitar-la sense que ningú se n'adoni. Aquests són els senyals més habituals i el que solen indicar:
| Senyal | Què sol significar |
|---|---|
| A Google apareixen pàgines del teu domini que no són teves (casino, farmàcia, altres idiomes) | Spam injectat per aprofitar el posicionament de la teva web |
| Des del mòbil o des de Google, la web redirigeix a una altra | Codi maliciós que només actua amb certs visitants, per passar desapercebut |
| Google o el navegador avisen que el lloc és perillós | Google ha detectat programari maliciós, phishing o contingut enganyós |
| L'allotjament avisa de programari maliciós o suspèn el compte | La seva anàlisi ha trobat arxius maliciosos |
| Hi ha usuaris administradors que ningú coneix | Algú ha tingut accés a l'administració de la web |
| Apareixen arxius estranys al servidor | Portes del darrere per tornar a entrar quan vulguin |
| Els teus correus reboten o acaben a spam | El servidor s'utilitza per enviar spam i és a llistes negres |
| Formularis, finestres o enllaços que no has posat tu | Contingut injectat, de vegades per robar dades |
Una prova senzilla: cerca a Google site:elteudomini.cat i revisa els resultats. Si veus títols que no reconeixes, sobretot en altres idiomes, convé investigar.
Atac o avaria? No sempre és un hackeig
Abans de donar per fet un atac, descarta el més habitual: una web que deixa de funcionar de cop sol ser una avaria, no un hackeig. Un error 500 o una pàgina en blanc just després d'una actualització automàtica apunta a un complement incompatible, no a un atacant.
Un cas real, anonimitzat. La web d'una empresa de distribució va deixar de carregar un matí amb un error 500. No hi havia cap atac: el gestor de continguts s'havia actualitzat sol i un complement de pagament, antic i sense llicència vigent, va deixar de ser compatible. Desactivar-lo, actualitzar la resta i revisar totes les pàgines va tornar la web a la normalitat en poc temps. El registre d'errors del servidor ja indicava el complement que fallava.
La diferència pràctica: en una avaria, la web deixa de funcionar; en un hackeig, normalment continua funcionant, però fa coses que no ha de fer. En cas de dubte, tracta-ho com un atac fins que es demostri el contrari, però mira primer els registres d'errors.
Què fer la primera hora
Si tot apunta a un atac, segueix aquest ordre. La temptació és esborrar els arxius sospitosos i oblidar-se'n, però això destrueix la informació que necessites per saber per on van entrar:
- 1. Documentarcaptures del que veus, l'hora i qui ho ha detectat; no esborris res encara
- 2. Avisarqui manté la teva web i l'allotjament; poden veure registres que tu no veus
- 3. Copiar l'estat actualarxius i base de dades tal com estan, per investigar sense tocar l'original
- 4. Canviar contrasenyesallotjament, FTP, panell, administradors de la web i base de dades, des d'un equip net
- 5. Contenirsi la web serveix programari maliciós o phishing, posa-la en manteniment fins a netejar-la
- 6. Valorar les dadessi hi havia dades personals, el termini per notificar comença a comptar
Un detall important del pas 4: canvia les contrasenyes des d'un equip que sàpigues que està net. Si el robatori de credencials es va produir a l'ordinador de qui administra la web, canviar-les des d'aquest mateix equip no serveix de res. I si alguna d'aquestes contrasenyes s'utilitzava també en altres serveis, canvia-la allà també.
Revisem què ha passat, la netegem, tanquem la porta per la qual van entrar i t'ajudem amb Google i amb les teves obligacions legals.
Per on entren
A les webs de pimes, els atacs gairebé mai són personals: són programes automàtics que recorren internet buscant errors coneguts. Per això les vies d'entrada es repeteixen:
Com netejar i recuperar la web
Hi ha tres camins. Triar bé depèn sobretot de si tens una còpia neta i de quant temps fa que l'atacant és dins:
| Opció | Quan té sentit | Risc |
|---|---|---|
| Restaurar una còpia neta | Hi ha una còpia anterior a la infecció i se sap des de quan està infectada | Perdre els canvis posteriors; reinfecció si no es tanca la via d'entrada |
| Netejar a mà | No hi ha còpia neta, o la web té molt contingut recent | Deixar-se alguna porta del darrere amagada |
| Reconstruir des de zero | Web antiga, molt infectada o sense manteniment des de fa anys | Més temps, però és l'única manera de començar amb garanties |
Sigui quin sigui el camí, la neteja no està acabada fins que s'ha tancat la via d'entrada: actualitzar el gestor de continguts, els complements i el tema; eliminar el que no s'utilitza; esborrar usuaris desconeguts; revisar els permisos dels arxius i canviar totes les contrasenyes. Si no es fa, és habitual que l'atacant torni a entrar pel mateix lloc en pocs dies.
Després, comprova que tot funciona: formularis, botiga, cercador, versions en altres idiomes i la web des del mòbil, que és on s'amaguen moltes redireccions.
Cas real: una web amb portes obertes
Aquest és un cas que hem atès, anonimitzat, perquè il·lustra bé el que trobem a moltes webs de pimes.
Una petita empresa de serveis tenia la seva web en WordPress, en un allotjament compartit. L'allotjament mostrava alertes de seguretat i el seu registre antimalware recollia infeccions anteriors: pàgines de spam de casino creades per aprofitar el posicionament del domini i, mesos després, arxius maliciosos (web shells) amagats en una carpeta de còpies de seguretat.
En revisar el servidor vam trobar tres portes obertes:
- Una versió antiga de la web en una subcarpeta, amb un WordPress de fa anys i desenes de vulnerabilitats conegudes. La web nova estava al dia, però la vella continuava accessible.
- Arxius d'una eina de migració a la carpeta pública, inclòs un abocament complet de la base de dades que qualsevol podia descarregar.
- Còpies d'arxius de configuració, amb les credencials de la base de dades, també dins de la carpeta pública.
Què vam fer: descarregar i verificar una còpia completa abans de tocar res, eliminar la versió antiga, treure les còpies i els arxius de migració de la carpeta pública, comprovar que les adreces antigues ja no responien i revisar el registre antimalware de l'allotjament. Després vam recomanar canviar les contrasenyes d'administració i d'FTP i valorar, amb el responsable de protecció de dades, si la base de dades exposada suposava una bretxa que calia notificar. L'allotjament va deixar de mostrar amenaces.
La lliçó: la web que veus estava bé; el problema era tot el que hi havia al voltant i ningú revisava.
Google, avisos i reputació
Si Google detecta que la teva web està hackejada, pot mostrar avisos als resultats de cerca o una pàgina d'advertència al navegador abans d'entrar. Ho veuràs a l'informe «Problemas de seguridad» (Problemes de seguretat) de Search Console, que indica què ha detectat i en quines pàgines.
Un cop neta la web, des d'aquest mateix informe se sol·licita una revisió, explicant què s'ha fet. Si l'atacant va crear pàgines de spam, convé a més comprovar que retornen un error i, si continuen apareixent a Google, demanar-ne la retirada temporal des de Search Console. Si la teva web no té Search Console configurat, aquest és un bon moment per fer-ho: és gratuït i és la manera més ràpida d'assabentar-te del pròxim problema.
I no t'oblidis del correu: si el servidor es va utilitzar per enviar spam, pot ser a llistes negres i els teus correus acabaran a la carpeta de spam dels teus clients durant un temps.
Si hi havia dades personals: RGPD i denúncia
Si la web tenia formularis de contacte, una botiga, una àrea de clients o qualsevol base de dades amb dades personals, l'atac pot ser una bretxa de dades personals. En aquest cas, el RGPD estableix:
- Article 33: notificar la bretxa a l'autoritat de control (a Espanya, l'AEPD) sense dilació i, com a màxim, en 72 hores des que se'n té coneixement, tret que sigui improbable que suposi un risc per a les persones afectades.
- Article 34: comunicar-ho també als afectats quan el risc per als seus drets sigui alt.
- Documentar sempre la bretxa, encara que finalment no es notifiqui.
Consulta cada cas amb el teu responsable de protecció de dades o el teu assessor: el termini és curt i convé decidir amb informació. A més, pots presentar denúncia davant la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o els Mossos d'Esquadra, i demanar orientació gratuïta a la Línia d'Ajuda en Ciberseguretat d'INCIBE, al 017.
Si l'atac no és només la web
La web sol estar en un allotjament extern, separada dels equips de l'oficina, de manera que un hackeig de la web no vol dir que tota l'empresa estigui compromesa. Però si a més veus arxius xifrats als ordinadors, correus enviats des dels teus comptes que ningú ha escrit o accessos estranys al correu, el problema és un altre i més urgent:
- Arxius que no s'obren o una nota de rescat: segueix què fer davant d'un ransomware.
- Correus fraudulents des del teu compte o regles de reenviament estranyes: revisa què fer si algú ha caigut en un phishing i activa la verificació en dos passos a Microsoft 365.
Com evitar que torni a passar
| Mesura | Què evita |
|---|---|
| Actualitzar gestor, complements i tema cada mes, comprovant la web després | La via d'entrada més habitual |
| Eliminar versions antigues, proves i complements que no s'utilitzen | Portes oblidades que ningú actualitza |
| Còpies de seguretat automàtiques, fora de la carpeta pública i fora de l'allotjament | No tenir a què tornar, o que les còpies siguin la porta d'entrada |
| Un usuari per persona, contrasenyes llargues i verificació en dos passos | Accessos amb contrasenyes robades o compartides |
| Search Console configurat i alertes de l'allotjament actives | Assabentar-se'n tard, quan els clients ja ho han vist |
| Només complements de fonts oficials | Portes del darrere que vénen de sèrie |
| Revisió periòdica del servidor, no només de la web visible | El que hi ha al voltant i ningú mira |
Si la teva web no té ningú que se n'ocupi, el risc no és si passarà, sinó quan. És una de les coses que revisem en una auditoria de ciberseguretat.
Errors habituals
- Esborrar els arxius infectats i donar el problema per resolt sense saber per on van entrar.
- Restaurar una còpia que ja estava infectada perquè no se sap des de quan dura l'atac.
- Canviar només la contrasenya de l'administrador i oblidar l'FTP, l'allotjament i la base de dades.
- Deixar la web antiga «per si de cas» en una subcarpeta accessible.
- Guardar còpies de seguretat a la carpeta pública del servidor.
- No mirar si hi havia dades personals i deixar passar el termini de 72 hores.
- Pensar que una web petita no interessa a ningú. Als atacants els interessa el seu posicionament, el seu servidor i el seu correu.
Preguntes freqüents
Com sé si han hackejat la meva web?
Els senyals més habituals són pàgines de spam que apareixen a Google amb el teu domini, redireccions a altres webs, avisos de Google o del navegador, usuaris administradors que no coneixes, arxius estranys al servidor i avisos de l'allotjament.
N'hi ha prou amb restaurar una còpia de seguretat?
Només si la còpia és anterior a la infecció i, a més, es tanca la via per la qual van entrar. Si no, l'atacant torna a entrar pel mateix lloc en pocs dies.
Cal avisar l'AEPD si hackegen la meva web?
Si l'atac afecta dades personals, com formularis, clients o comandes, el RGPD obliga a notificar-ho a l'autoritat de control en un termini de 72 hores des que se'n té coneixement, tret que sigui improbable que suposi un risc per a les persones.
Quant es triga a netejar una web hackejada?
Depèn de la mida de la web i de si hi ha còpies netes. Una web petita amb una bona còpia pot estar neta en hores; si cal netejar-la a mà o reconstruir-la, pot portar dies.
Google penalitza una web hackejada?
Google pot mostrar avisos als resultats i al navegador. Un cop neta la web, se sol·licita una revisió des de l'informe Problemes de seguretat de Search Console.
L'allotjament no se n'encarrega?
Normalment, l'allotjament protegeix el seu servidor i pot avisar-te o suspendre el compte, però el contingut de la teva web, els seus complements i les seves contrasenyes són responsabilitat teva o de qui te la manté.
Puc continuar utilitzant la web mentre es neteja?
Si només hi ha spam amagat, de vegades sí. Si la web redirigeix a altres pàgines, distribueix programari maliciós o té formularis que poden robar dades, convé posar-la en manteniment fins que estigui neta.
CSI t'ajuda si han hackejat la teva web
A CSI portem des del 1988 tenint cura de la informàtica de més de 1.000 clients. Revisem què ha passat, netegem o reconstruïm la web, tanquem la via d'entrada, revisem el servidor i t'ajudem amb Google i amb les teves obligacions de protecció de dades. També dissenyem i mantenim webs perquè no torni a passar. Coneix el nostre servei de ciberseguretat i de disseny web, o explica'ns què ha passat.
Article informatiu elaborat per CSI el novembre de 2026. Els casos es descriuen anonimitzats. No substitueix l'assessorament d'un professional de la ciberseguretat ni el d'un assessor legal en matèria de protecció de dades.